|
Gabriel Picart va néixer a la ciutat de
Barcelona - per a tot aquell no familiaritzat amb aquesta ciutat
d’antiga cultura, recomano el magistral llibre Barcelona de
Robert Hughes. Barcelona és rellevant en la història personal de
Picart perquè és una ciutat sumida en una profunda tradició de rics
assoliments artístics. Allà es va escenificar, per exemple, el primer
pas de Picasso a la fama.
Des de 1962, l'any del seu naixement, Picart ha
viscut en el mateix veïnat. I com si el destí del futur artista
estigués marcat, el seu veïnat és on es troba el famós Park Güell,
lloc on la seva família residia des de temps enrere. El Park Güell és
un dels parcs més famosos del món. També és un dels llocs turístics de
Barcelona més visitats en l'actualitat. Creat pel gran arquitecte
català Antoni Gaudí, el parc és producte de la seva visió utòpica.
Gaudí va projectar el Park Güell a començaments del segle passat com
si d'una nova Arcadia es tractés. Un paradís a la terra.
Això seria exactament per en Gabriel.
L'àvia materna d'en Gabriel, Filomena, tenia una
petita paradeta de dolços i fruits secs a l'entrada principal del
recinte, que per les nits era gentilment emmagatzemada per
l'encarregat del pavelló-consergeria, situat a la dreta de l'entrada
principal del parc. El conserge, Alfons Saumell, era un vell amic del
besavi de Gabriel, i residia tot sol a la gran casa. També patia una
minusvalia que va acabar per impossibilitar-lo per exercir les seves
funcions plenament. Va ser llavors quan va convidar a l'àvia de
Gabriel i la seva família a traslladar-se a viure en l'enorme pavelló,
i ella va passar a fer-se càrrec de les tasques de consergeria del
parc, tasques que va realitzar durant gairebé cinquanta anys. Així va
ser com Gabriel, en néixer, es va poder criar en aquest històric i
gloriós edifici que Gaudí havia dissenyat per a emular la casa de la
bruixa del popular conte de Hans Christian Andersen, Hansel i
Gretel. El Park Güell era el pati on jugava, i sembla natural que
en un entorn així desenvolupés un interès per l'art molt primerenc.
Picart sempre tenia un llapis a les seves mans.
Sent un adolescent, els seus pares van llogar el pavelló que es troba
oposat al pavelló-consergeria - ¡per cinc dòlars al mes! Aquest altre
edifici, amb la seva singular torre coronada per una doble creu, i que
s'ha convertit en un dels principals símbols culturals Barcelona, va
ser durant anys el taller del propi Gaudí. I ara en Gabriel hi podia
treballar també. En els anys vuitanta, els dos pavellons i el Park
Güell és la seva totalitat van ser declarats "Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO.
A la mateixa habitació en què Gaudi realitzava
els seus dissenys, Picart va establir el seu primer estudi. Gabriel
diu que semblava sentir el fantasma de Gaudí treure el nas per sobre
de la seva espatlla. Molt aviat la pintura es va convertir en una
veritable droga, a l'extrem d'abandonar els estudis que haguessin fet
d'ell mateix un altre arquitecte.
La fortuna li va somriure. No gaire després de
prendre la decisió d'esdevenir un artista professional, va tenir la
bona sort de conèixer al famós il·lustrador Enric Torres (a qui jo
representava als Estats Units, encara que per aquell temps jo no
coneixia al Gabriel encara). Enric va convidar en Gabriel a visitar
l'estudi que compartia amb el millor il·lustrador a tinta i carbó
d'Espanya, i un dels creadors del incomparable personatge de la
Vampirella, Pepe González. Pepe era un dels artistes de còmic més
famosos del món i un reconegut mestre del dibuix. El jove Gabriel es
va convertir en el tercer membre de l'estudi. Amb la tutela d'aquests
dos grans artistes, aviat va aprendre els secrets del dibuix de la
figura humana, així com les diverses tècniques pictòriques, preparació
de teles, etc.
La carrera d'en Picart com a il·lustrador va
florir ràpidament, rebent encàrrecs de tota Europa. El 1985 vaig
conèixer en Gabriel en el seu primer viatge a Nova York. Va venir a
visitar-me juntament amb l'Enric i l'incomparable Tità de la
il·lustració espanyola, Manuel Perez 'Sanjulián', a qui jo també
representava. Ambdós havien reconegut la particular genialitat d'en
Gabriel, i em van dir que si jo fos llest hauria de representar aquest
"noi meravella". No ho vaig dubtà. La meva companyia era coneguda per la seva habilitat en escollir els millors artistes
europeus. La nostra col·laboració va començar llavors, i és el meu
gran plaer manifestar que avui en dia encara perdura.
Picart aviat va rebre encàrrecs (no és cap
sorpresa, això!) de totes les editorials importants d'Estats Units i
Canadà. Va treballar per agències de publicitat i firmes de disseny
gràfic. Els directors artístics demandaven els seus treballs perquè
Gabriel imprimia a les seves il·lustracions el caràcter d'autèntiques
'pintures' - és a dir, pintura concebuda per ser exposada en galeria,
i no simplement reproduïda. Els clients adoraven les seves
il·lustracions per la seva elegància. Gabriel va ser, en resum, el
millor artista comercial en el seu estil que mai he representat. Des
de l'inici de la seva carrera, va ser comparat a Norman Rockwell - el
seu gran ídol. Quan l'original del seu primer encàrrec per al mercat
americà (Friend Monkey) va ser enviat a l'impremta, l'impressor
va pensar que es tractava d'un autèntic Rockwell.
Els col·leccionistes d'art són conscients de la
importància de l'experiència de Picart com a il·lustrador. De vegades,
les demandes dels clients són gairebé sobrehumanes pels reptes tècnics
i estètics que suposen. A més de saber dibuixar, compondre i pintar,
per triomfar com a il·lustrador és necessari també saber comunicar.
Per la seva banda, Picart va escollir esforçar-se en dominar la
tècnica de la pintura a l'oli per realitzar les seves il·lustracions,
en un clar contrast amb altres tècniques molt més ràpides i fàcils
d'executar, sempre amb l'objectiu en ment d'aplicar amb posterioritat
tots els coneixements adquirits en la realització de la seva pròpia
obra pictòrica.
Encara que mai he entès de quina manera, Picart
va trobar temps per crear les seves pròpies pintures, les quals va
començar a mostrar a la prestigiosa Sala Parés de Barcelona (Pintura
Jove). El 1996 va realitzar la seva primera exhibició individual en la
Wolfwalker Gallery de Sedona, Arizona, exhibició que va ser
immediatament seguida d'una exposició col·lectiva d'un grup d'artistes
espanyols, catalans majoritàriament, a la Ambassador Gallery de Nova
York – entre els quals es trobaven alguns dels pintors figuratius més
importants d' Espanya aleshores. Gabriel Picart havia iniciat, doncs,
la seva carrera com a pintor artístic. Galeries de tots els Estats
Units sol·licitaven representar les seves pintures. Com a conseqüència
d'això, ja no va acceptar més encàrrecs comercials i es va dedicar
completament a la creació de la seva obra.
Picart és un artista a tenir en compte. Les
seves pintures són laborioses i per tant la seva producció és escassa,
cosa que significa que poques galeries poden comptar amb obres
originals. Les seves obres han merescut un especial interès per part
d'importants crítics i col·leccionistes, i es troben en exposició
permanent en algunes de les galeries més importants dels Estats Units,
on pengen al costat de gegants del pinzell com Chagall, Miró, Dalí i
Picasso, i de primeres figures de la pintura actual. A l'Anderson
Galleries en particular, les seves obres han estat exposades al costat
de les de Bouguereau, un dels grans herois pictòrics d'en Gabriel.
Això és un tribut a la seva excepcional talent.
El prestigiós editor d'art Fingerhut Group
Publishing, de Califòrnia, ha publicat edicions limitades de les seves
pintures, popularitzant-les entre un sector molt més ampli de
col·leccionistes.
|
