"Com molts altres pintors, vaig començar la meva carrera artística en el món de la il·lustració, encara que jo sempre vaig utilitzar la tècnica de la pintura a l'oli per fer els meus treballs comercials. En el món de la il·lustració són altres les tècniques més habituals, molt més ràpides i fàcils d'executar, doncs l'objectiu final de l'obra original és la seva reproducció (i gairebé sempre en un format molt menor) i no la seva exhibició pública. Tanmateix, l'objectiu que sempre ha estat present en la meva ment era el de poder aplicar algun dia tots els coneixements adquirits (en la tècnica de la pintura a l'oli) a la realització d'una obra pictòrica pròpia." — GP

"Tinc un especial interès pel món de la pintura des de mitjans del XIX fins a principis del darrer segle. Penso en pintors com Alma-Tadema, Bonnat, Carolus-Duran, Lord Leighton, Gerome, Bougeureau, Sargent, Fortuny, Waterhouse, Cabanel, i molts altres, que van formar part del mateix. Lamentablement, tots ells van ser relegats a un segon pla per part de crítics i historiadors posteriors, en favor del moviment impressionista, principalment. Però hi ha un fet cert en referència a tots els artistes esmentats anteriorment: en la tècnica del dibuix i la pintura no es troben darrere de ningú. Jo em considero seguidor de la seva tradició pictòrica, i com ells van fer, pretenc assolir un equilibri entre la línia, el color i la textura. I per aquest ordre d'importància." — GP

◄ 'Job' (1880) Oli sobre tela, 161 x 128.9 cm - 63 3/8 x 50 3/4 in. Museu Bonnat, Baiona, França.

"Encara que la meva pintura és d'estil realista, jo respecto totes les formes d'expressió pictòriques. Estic plenament convençut de que el Realisme pot i ha d'aprofitar-se de molts dels avenços realitzats en els altres 'ismes' existents. D'entre tots els pintors de finals del XIX i principis del XX, el que últimament m'interessa més, per el seu magistral eclecticisme, és Gustav Klimt. Klimt va aconseguir una gran singularitat i elegància en barrejar figures humanes d'estil (bastant) realista, amb dissenys abstractes que precedeixen els del propi Kandinsky en el temps. Composicions abstractes que porten a la meva ment els mosaics abstractes dissenyats per l'arquitecte Jujol al Park Güell i que fan de les obres de Klimt quelcom molt familiar." — GP

◄ 'El petó' (1907-08) Tempera sobre taula, 180 x 180 cm - 71 x 71 in. Österreichisches Galerie, Viena, Àustria.

"La dificultat en la creació de pintures d'estil realista és que són totalment transparents per a l'observador i qualsevol error en la seva execució és, per tant, fàcilment detectable. Quan aquestes obres inclouen en la seva composició la figura humana, el camí cap a l'èxit final en la seva realització es torna tremendament exigent. La representació de la figura humana és el cim del medi pictòric i una obligació per a tot pintor disposat a enfrontar-se amb la màxima dificultat. Una obligació per a tot aquell que vulgui progressar en la seva tècnica." — GP

◄ 'Crític d'art' — Norman Rockwell, The Saturday Evening Post (portada del 16 d'abril de 1955). Oli sobre tela.

"La línia o dibuix és el pilar sobre el qual es basa tota la meva obra pictòrica. És la 'arquitectura' o el 'esquelet' de la mateixa. M'agrada utilitzar colors saturats, però procuro que no dominin l'obra ni destaquin per sobre dels altres elements de la pintura. Tinc cura en extrem de la textura de l'obra, i m'agrada aplicar impastos gruixuts sempre que això és possible. Però únicament quan això és possible: molt sovint, l'aplicació de gran quantitat de matèria en una pintura no és més que un recurs fàcil i enganyós per aparentar una qualitat artística de la que es manca. De fet, l'excés de matèria - en la tècnica de la pintura a l'oli – anul·la la qualitat més important dels olis com a medi: la seva transparència. Els antics mestres pintors assolien les il·lusions de profunditat i de llum amb la tècnica de aplicar fines capes de pintura d'oli transparents o semitransparents. Jo treballo utilitzant la seva mateixa tècnica, que per la seva lentitud rarament es fa servir avui. I en la actualitat pinto sobre taula. L'ús de la taula té una molt antiga i venerable tradició, i entre altres virtuts, sempre és troba plana i rígida, en oposició al suport tela, que té que ser tensat amb regularitat." — GP

◄ 'Retable de l'Altar de San Domenico a Fiesole' — Fra Angelico (1428-1430) Tempera sobre taula, 212 x 237 cm - 83 3/8 x 93 1/4 in. Chiesa di San Domenico, Bolonia, Italia.

"Jo sóc un pintor d'estudi. Les meves pintures són massa laborioses per a ser executades plein aire. La llum natural canvia molt ràpidament, i és impossible treballar sobre un mateix objecte durant molt de temps seguit. Existeix un benefici afegit al fet de treballar en l’estudi: puc alliberar la meva imaginació i permetre que les meves impressions personals i records surtin a la superfície, idealitzant d'aquesta manera l'objecte o lloc que és motiu d'estudi. Això és especialment així en les meves pintures de paisatges urbans." — GP

"Durant els primers anys de la meva carrera pictòrica, m'agradava pintar petits comerços. Les botigues que reprodueixo en els meus quadres són un contrapunt als grans edificis contemporanis, mancats de proporció humana. En especial, m'estimo aquestes botigues vetustes i amb múltiples capes de pintura superposades, com una vella dama que abusa del maquillatge per dissimular el pas del temps. En aquestes botigues - encara - es reprodueix una petita 'àgora' on els veïns es troben i es relacionen. A les meves pintures de petits comerços pretenia que l'observador tingués la sensació de que realment podia entrar-hi dins." — GP

'El pati del pedrer' — Canaletto (1726-1730) Oli sobre tela, 124 x 163 cm - 48 3/4 x 64 1/8 in. National Gallery, Londres, Regne Unit.

"Quan vaig visitar Menorca per primera vegada, no vaig poder resistir la temptació de crear una sèrie de pintures basada en els elements arquitectònics de l'illa, i en concret, del petit poble de Binibeca. Els elements arquitectònics ondulats s'assemblen molt a les formes arquitectòniques de Antoni Gaudí (encara que una mica més simples i de color blanc) i confereixen un moviment a la composició que considero molt interessant. Aquestes obres figuratives, d'una certa evocació 'minimalista', han obtingut una gran acceptació per la simplicitat de la seva composició i la claredat de la llum." — GP

"Jo em considero un pintor realista clàssic. Les meves obres en general, i els meus bodegons en particular, poden semblar hiper-realistes, en especial a mida reduïda. Però el meu estil és realista, i no fotogràfic o hiper-realista. De fet, m'agrada que les pinzellades siguin clarament visibles a certa distància. La pintura realista és torna impressionista si s'observa molt a prop, tanmateix com una obra impressionista ens pot assemblar realista si es observada de lluny. Una pintura hiper-realista sempre serà percebuda com fotogràfica, sense grans variacions per la distancia en que l'observem. En les meves obres la imitació de la realitat és només aparent. És en el Realisme pur on rau la veritable màgia de l'art pictòric." — GP